8 DE MARÇ-DIA INTERNACIONAL DE LES DONES

L’ONU va decidir que l’any 1975 fos l’Any Internacional de la Dona i, des d’aleshores, cada 8 de març, es celebra a tot el món el Dia Internacional de la Dona, per tal de “commemorar la lluita històrica per millorar la vida de les dones”. També serveix per a que les dones puguem avaluar fins on hem arribat en la nostra lluita per la igualtat, la pau i el desenvolupament.

Enguany, les Nacions Unides han escollit el lema següent per aquest dia: “Dones i homes units per acabar amb la violència contra les dones i nenes”.

Però la celebració del Dia Internacional de la Dona el 8 de març va començar fa gairebé cent anys, concretament l’any 1911. Existeixen llegendes (basades en fets històrics, però no del tot certes) sobre l’origen d’aquesta celebració, la més coneguda de les quals és que el 8 de març del 1908 va tenir lloc un incendi provocat pel propietari de la fàbrica tèxtil Cotton a Nova-York, mentre dintre hi havia treballadores tancades per reivindicar millores laborals; es diu que en van morir 129. També es vincula el 8 de març a certes manifestacions per reivindicar millors salaris i millors condicions laborals de les treballadores de la indústria tèxtil a Nova -York, que van ser durament tractades per la policia. I a la petició del sufragi femení per part de les dones socialistes americanes. Les socialistes centroeuropees van recollir la idea de celebrar el Dia de les Dones i el celebren des de l’any 1917; sembla cert que el 8 de març d’aquell any les dones russes es van amotinar per la manca d’aliments, fet que marcaria l’inici de la revolució russa.

Deixant de banda la veracitat dels fets que van originar la celebració, es continua celebrant a tot el món perquè, malgrat els avenços que s’han fet per aconseguir la igualtat, la pau i el desenvolupament, queda molt camí per recórrer.

Seguint el lema “Pensa global, actua local”, cadascuna de nosaltres ha d’actuar cada dia per millorar la seva pròpia vida, la de les dones del veïnat i, de retruc, del país i del món.

SOBRE LA PISCINA

Davant de la necessitat d’una piscina municipal coberta a Sort vam decidir de reivindicar-la recollint firmes.

Juntament amb la col·laboració d’associacions de casa Xorret i la iniciativa de l’Associcació de Dones del Pallars Sobirà hem recollit quasi 1000 firmes; el dia 2 de març d’enguany vam entregar-les a l’Ajuntament de Sort amb la presència de l’alcalde i de l’arquitecte municipal.

Les eleccions s’apropen i va ser molt benvinguda la reivindicació de la piscina, tot eren promeses i grans projectes … (amb un pressupost desorbitant). Tant de bo els polítics tinguin la coherència i la paciència necessària per tirar endavant aquest projecte tan esperat en aquesta comarca. Bona lletra i bona sort!!!

LES DONES PARLEM

La comunicació entre les dones no s’assembla gaire al tipus de comunicació que estableixen els homes entre si o al tipus de comunicació que s’estableix entre persones de diferent sexe. Això ja es nota a l’escola. Generalitzant, podríem dir que la comunicació entre el sexe femení és més complexa i completa.

Dues dones, independentment de l’edat, el nivell social, el nivell d’estudis adquirit o fins i tot de la cultura de la qual provenen tenen, gairebé sempre, temes de conversa que sorgeixen fàcilment. De què poden parlar dues dones fins i tot si s’acaben de conèixer, per exemple? És sorprenent veure que, sense massa problemes ni preàmbuls, dues dones es poden trobar parlant de la roba i dels accessoris que l’acompanyen, del pentinat, del menjar i com preparar-lo, de les feines de la casa, del treball, de les seves dificultats econòmiques, de les seves activitats de lleure, dels fills, dels pares i/o d’altres familiars, del marit o ex-marit, del company o ex-company, del novio o ex-novio, de l’amant o ex-amant o, en general, de l’home (o dona) al qual dirigeixen especialment el seu amor. Molt sovint és la pròpia salut i l’estat anímic el tema de conversa: el cansament, la manca de temps,...I si d’entrada dues desconegudes poden tocar tots aquests temes de conversa, sense deixar de banda el temps, és obvi que dues amigues o un grup d’amigues o de dones que comparteixen alguna inquietud o problema poden parlar amb profunditat de qualsevol cosa.

Quins factors poden dificultar la comunicació entre les dones? En una comunitat petita com és Sort i la seva comarca, la por en pot ser un. La por al què diran, la por a que els comentaris i el safareig destrueixin la nostra imatge i dignitat, la por a la intromissió, la por a ser jutjades i potser moltes altres pors que són fruït de la desconfiança ancestral de generacions d’habitants d’una zona aïllada, on tothom es veia obligat a confiar en si mateix, i de la desconfiança mútua entre aquests habitants i els nouvinguts, fonamentada en prejudicis de tota mena. Altres factors poden ser l’enveja i la gelosia, presents en tota relació humana. I segur que encara n’hi ha d’altres de factors que impedeixen que les dones d’aquí parlin tant com puguin.

Tanmateix, val la pena fer l’esforç de superar tot allò que ens frena a l’hora de comunicar-nos de debò amb altres dones de la nostra comunitat i val la pena intentar trobar el temps i espais per fer-ho.

Una associada.