ACTIVITATS

25 de novembre de 2007
Dia internacional contra la violència de gènere

El grup de teatre “Xalana”, de Sant Joan de Vilatorrada (Bages) , va
venir a interpretar una obra de teatre al cinema (poliesportiu), senzilla i austera, però que reflectia bé la problemàtica de les dones maltractades.
Va assistir-hi força gent. Nosaltres havíem penjat un gran paper d’embalar en una paret del hall del recinte i també havíem deixat retoladors, i vam animar els assistents a que a la sortida expressessin les seves idees. La participació en aquesta activitat va ser nombrosa i va quedar confegit un mural, fruit de les idees de tothom.
Aquesta és una cita de la Simone Weil, que una de nosaltres va copiar en aquest mural:
“Des de la més tendra infància i fins la mort, en el fons del cor de tot ésser humà hi ha quelcom que, malgrat l’experiència de tots els crims comesos, patits i presenciats, espera sense defallença que se li faci bé i no el mal. Això, en primer lloc, és el que és més sagrat en qualsevol persona.”



VI XORRET D’AIGUA CLARA. 20 d’abril de 2008

Un cop més, vam participar en aquesta diada, alhora festiva i reivindicativa, que enguany es va haver de celebrar al poliesportiu a causa de les inclemències meteorològiques (no va parar de ploure en tot el dia).
Vam muntar la nostra paradeta, en mig de les moltes que hi havia, amb tot el material informatiu de què disposem. També vam col•laborar en algunes tasques d’aquelles que cal fer en una festa d’aquest estil.


DOS TALLERS A l’IES HUG ROGER III DE SORT.
7 i 21 de maig de 2008

Ens van convidar a fer alguna xerrada o taller a l’institut algun dimecres d’1 a 2 del migdia, que és una hora lliure per als alumnes. Aquells de l’ESO que es queden a menjador han de romandre al centre, mentre que els que viuen a Sort i els d’ensenyament post-obligatori poden anar-se’n. Vam acceptar fer dos tallers. L’assistència dels alumnes va ser voluntària.

- El primer taller tenia com a objectiu sensibilitzar els alumnes sobre el fet que l’alcohol és una droga i que, per tant, té un seguit d’efectes..
En primer lloc es va demanar als alumnes que omplissin una petita enquesta sobre la perillositat d’algunes drogues. Després van anar dient en quines situacions la gent pren alcohol i per què; tot allò que deien quedava recollit a la pissarra. A continuació van descriure com és l’estat de les persones quan beuen més del compte; les seves aportacions també es van anar apuntant a la pissarra. Finalment, van tornar a omplir la mateixa enquesta del principi, ja que pot haver-hi una variació en les seves respostes si, després del debat, estan més sensibilitzats.
Van assistir-hi uns 20 alumnes de 12 a 15 anys, els quals es van mostrar força participatius. Totes les seves aportacions van ser molt riques demostrant, en general, que coneixen les causes per les quals els joves beuen i quines són les conseqüències.

El segon taller va ser sobre sexisme i l’objectiu era també sensibilitzar els alumnes sobre aquest tema..
Uns dies abans de la celebració del taller, vam penjar deu cartells grans per diferents llocs de l’institut amb frases que provoquessin el debat. Tanmateix, durant l’hora que va durar el taller només vam tenir temps de parlar sobre les set següents:
- Quan una noia canvia sovint de parella és una puta / Quan un noi canvia sovint de parella és envejat.
- Els nois volen a les noies per tenir-hi relacions sexuals / Els nois trien a les noies pel seu físic (pits i cul).
- Els nois entre ells no s’expliquen els seus sentiments / Les noies entre elles sí s’expliquen els seus sentiments.
- Sóc gay, i què?
Al taller van assistir-hi una dotzena d’alumnes, més nois que noies, de 12 a 15 anys. Presentàvem els cartells i cadascuna de les persones assistents donava la seva opinió. Vam quedar molt sorpreses de la clarividència i de la sinceritat dels alumnes, especialment dels nois, els quals es van atrevir a reconèixer les seves pors i el mal que els fa el fet de sentir-se contínuament pressionats a mostrar-se “chulos”.


Vam preguntar quins altres temes els agradaria que es tractessin, i van enumerar els següents: funcionament familiar, violència de gènere, abusos, bullying, sectes, segrests, anorèxia, bulímia i nutrició. Pel que fa a la metodologia, van dir que preferien que se’ls donés informació sobre el tema primer i que després ells poguessin dir la seva.

LLIBRES: "EL CARRER DE LES CAMÈLIES"

Autora: Mercè Rodoreda

El Carrer de les Camèlies

Aquesta novel·la i La Plaça del Diamant són les obres de maduresa de la Mercè Rodoreda, amb un gran domini tècnic i una temàtica lligada a aquest període vital.

L’edat té una gran importància. Al principi de les dues novel·les, les protagonistes tenen l’edat que tenia Aloma al final del llibre que precisament així es titula i que és una novel·la de joventut, i quan ens acomiadem de la Colometa (La Plaça del Diamant) i de la Cecília (El Carrer de les Camèlies), les dues tenen la mateixa edat que tenia l’escriptora quan les va crear. La Colometa i la Cecília passen de la joventut a l’edat adulta superant un seguit de proves i experiències decisives arribant, finalment, a un estat mínimament feliç o, com a mínim, alliberador. Trobem una certa recança i mitificació del temps definitivament perdut, però també trobem en els personatges femenins una actitud mesurada que és fruit del pas dels anys.

La Cecília ens explica el seu passat. Abandonada de petita i criada per un matrimoni sense fills, la seva gran obsessió es trobar el seu pare, i als 15 anys s’escapa amb l’Eusebi, que és el primer d’un seguit d’home, molts dels quals la maltracten i abusen d’ella. Esdevé una prostituta. Són dos homes grans i casats, que apareixen successivament a la seva vida, els qui la treuen d’aquesta situació. Al final de la novel·la, aconsegueix informació sobre els seus orígens, conquereix la seva identitat i deixa de ser una víctima dels homes amb els quals està, passant a ser una dona que sap allò que vol i com aconseguir-ho.

Les flors l’acompanyen duran la seva infància , desapareixen durant l’etapa més difícil i infeliç de la seva vida i tornaran a ser presents quan ella ja és una dona madura.

LLIBRES: "THE SUMMER BEFORE DE DARK"

Autora: Doris Lesing

El último verano de Mrs. Brown (The summer before de dark) (1973)
Viu a Londres. És una dona de quaranta-cinc anys, els quatre fills de la qual ja han marxat de casa; el marit és un reconegut neuròleg que se’n va a treballar als Estats-Units per uns quants mesos; ella, llavors, es troba davant l’abisme de la seva futura existència: l’aniquilació, les pors pròpies de la vellesa i la mort.

Agafa un treball d’intèrpret i viatja a Turquia, també a Espanya amb un jove americà amb el qual té una aventura sentimental. Tanmateix, aquest estiu d’alliberament i descoberta d’ella mateixa no la porta on ella esperava i, en canvi, es troba patint una malaltia i una crisi que l’enfronta a ella mateixa, i que li produeix ràbia i pànic. Quan la coneixem al principi de la novel·la, Kate Brown es vesteix a la moda, al final del llibre, quan torna amb la seva família, s’ha despullat de tot allò que ella creia que era.

L’estil és directe i senzill, però la Lessing utilitza els somnis, els arquetips i els mites, i trobem a la protagonista relacionada amb les forces obscures que hi ha darrere de qualsevol vida

En aquesta novel·la hi podem reconèixer els conflictes que pateixen les dones i la humanitat en general.

No totes les crítiques que s’han fet d’aquest llibre són favorables, fins i tot hi ha feministes que han considerat aquesta obra com a totalment anti-feminista; es pregunten quin sentit té que Kate Brown, malgrat tots els canvis que fa, acabi retornant a la situació inicial.

Doris Lessing: Premi Nobel de Literatura 2007

Filla de pare i mare britànics, va néixer a Pèrsia el 1919. Quan ella tenia 6 anys van anar a la colònia britànica al sud de Rhodèsia (la Zimbabwe actual) a intentar fer fortuna amb el cultiu de blat de moro. La seva infantesa va ser una barreja de bastant dolor i goig, rebent una educació molt estricta per part de la seva mare. Als 13 anys va deixar d’anar a l’escola i es va convertir en una autodidacta, que es va educar llegint llibres que rebien de Londres Als 15 anys va marxar de casa i va començar a treballar com a auxiliar de clínica; va descobrir les relacions sentimentals i sexuals i va tenir les primeres frustracions en aquest àmbit i va començar a escriure i publicar els seus primers relats en revistes sud-africanes. Es va traslladar a la capital, Salisbury, i als 19 anys es va casar amb un funcionari i va tenir dues criatures. Al cap de pocs anys va deixar la família i allí mateix a Salisbury va contactar amb un grup de comunistes. Es va tornar a casar amb Gotffried Lessing i van tenir un fill. L’any 49 va anar cap a Londres amb el fill, on va publicar la seva primera novel·la The grass is signing (L’herba canta) i al 54 va abandonar el comunisme. El Quadern Daurat (1962), que explora les múltiples parts d’una dona contemporània, descrivint la ràbia i agressivitat de les dones, la va portar a la fama. En els 70 i 80 escriu sobre la connexió entre el destí personal i col·lectiu

També ha escrit sobre els gats, un dels seus grans amors. Al 1995 apareix la primera part de la seva autobiografia Sota la meva pell. Al 1995 viatja a Sud-àfrica (no hi havia tornat des del 56, quan la van fer fora per les seves idees) a veure la seva filla i conèixer els néts. Promociona la seva autobiografia i és reconeguda com una gran escriptora, pels temes que tracta i que, precisament, havien estat el motiu de la seva expulsió. Després de set anys sense escriure cap novel·la, publica L’amor una altra vegada el 1996. Rep premis i reconeixement. El 1997 surt Walking in the Shade, la segona part de l’autobiografia, que tracta sobre la seva vida durant els anys 49-62. Escriu altres novel·les, entre les quals Mara i Dan el 1999. Aquest any se li concedeix el premi Internacional de Catalunya i el Príncipe de Asturias de les Lletres el 2001, per la seva defensa de la llibertat i del tercer món. La seva última novel·la The Cleft és del 2007; tracta sobre una comunitat exclusivament de dones que poden reproduir-se sense la intervenció de cap mascle on finalment neix un home; tracta de com homes i dones han de viure junts el millor que puguin.

Ha escrit sobre els xocs culturals, les injustícies racials, la lluita entre els elements oposats de la personalitat de les persones i el conflicte entre la consciència individual i el bé comú

LLIBRES: "EL MUNDO DE LAS MUJERES"

Autor: Alain Touraine
Editorial: Paidós, 2007

En el llibre d'Alain Touraine "El Mundo de las Mujeres", el seu autor explica que davant l'expressió "no es pot fer res!" ell respon que cal fixar-se en les dones i, sobretot, escoltar-les, en comptes de parlar en el seu nom. Redescobreix a les dones com a agents socials i en revela els seus objectius, els seus conflictes i la seva voluntat de ser autores de la seva pròpia existència.

El llibre és fruit d'un treball de camp on les dones demostren que habiten un univers coherent de representacions i de pràctiques ben diferent del dels homes, doncs s'orienta cap a la creació personal i la recomposició de la societat. Els homes, en canvi, al llarg de la història, han conquerit el món concentrant els recursos en mans d'uns pocs i reduint els treballadors, colonitzats, dones i nens a categories inferiors.

Amb les dones, la conquesta del món passa a un segon pla, els importa més la seva construcció personal. Per aquesta raó comprenen, amb més claredat i determinació, l'adveniment d'aquest univers de caràcter cultural que actualment se'ns imposa.

Passa revista al paper del feminisme en l'actualitat. Les dones coneixen, per la seva experiència, el poder al que s'enfronten, que no és estrictament social, el dels homes, sinó una forma de funcionament general de la societat, que tendeix a conquerir l'entorn i és conscient d'estar esquinçada per la seva pròpia organització social, en la qual els poders i recursos es concentren en mans de pocs, relegant els altres a categories definides com inferiors.

En aquest punt actual, el postfeminisme no representa la lluita de les dones contra els homes, sinó una proposta que critica una manera de fer que concentra poder en mans d'una minoria. L'allunyament del postfeminisme dels partits polítics els qüestiona greument i és, sobretot, un factor de reforç de la seva acció.