LLIBRES: "THE SUMMER BEFORE DE DARK"

Autora: Doris Lesing

El último verano de Mrs. Brown (The summer before de dark) (1973)
Viu a Londres. És una dona de quaranta-cinc anys, els quatre fills de la qual ja han marxat de casa; el marit és un reconegut neuròleg que se’n va a treballar als Estats-Units per uns quants mesos; ella, llavors, es troba davant l’abisme de la seva futura existència: l’aniquilació, les pors pròpies de la vellesa i la mort.

Agafa un treball d’intèrpret i viatja a Turquia, també a Espanya amb un jove americà amb el qual té una aventura sentimental. Tanmateix, aquest estiu d’alliberament i descoberta d’ella mateixa no la porta on ella esperava i, en canvi, es troba patint una malaltia i una crisi que l’enfronta a ella mateixa, i que li produeix ràbia i pànic. Quan la coneixem al principi de la novel·la, Kate Brown es vesteix a la moda, al final del llibre, quan torna amb la seva família, s’ha despullat de tot allò que ella creia que era.

L’estil és directe i senzill, però la Lessing utilitza els somnis, els arquetips i els mites, i trobem a la protagonista relacionada amb les forces obscures que hi ha darrere de qualsevol vida

En aquesta novel·la hi podem reconèixer els conflictes que pateixen les dones i la humanitat en general.

No totes les crítiques que s’han fet d’aquest llibre són favorables, fins i tot hi ha feministes que han considerat aquesta obra com a totalment anti-feminista; es pregunten quin sentit té que Kate Brown, malgrat tots els canvis que fa, acabi retornant a la situació inicial.

Doris Lessing: Premi Nobel de Literatura 2007

Filla de pare i mare britànics, va néixer a Pèrsia el 1919. Quan ella tenia 6 anys van anar a la colònia britànica al sud de Rhodèsia (la Zimbabwe actual) a intentar fer fortuna amb el cultiu de blat de moro. La seva infantesa va ser una barreja de bastant dolor i goig, rebent una educació molt estricta per part de la seva mare. Als 13 anys va deixar d’anar a l’escola i es va convertir en una autodidacta, que es va educar llegint llibres que rebien de Londres Als 15 anys va marxar de casa i va començar a treballar com a auxiliar de clínica; va descobrir les relacions sentimentals i sexuals i va tenir les primeres frustracions en aquest àmbit i va començar a escriure i publicar els seus primers relats en revistes sud-africanes. Es va traslladar a la capital, Salisbury, i als 19 anys es va casar amb un funcionari i va tenir dues criatures. Al cap de pocs anys va deixar la família i allí mateix a Salisbury va contactar amb un grup de comunistes. Es va tornar a casar amb Gotffried Lessing i van tenir un fill. L’any 49 va anar cap a Londres amb el fill, on va publicar la seva primera novel·la The grass is signing (L’herba canta) i al 54 va abandonar el comunisme. El Quadern Daurat (1962), que explora les múltiples parts d’una dona contemporània, descrivint la ràbia i agressivitat de les dones, la va portar a la fama. En els 70 i 80 escriu sobre la connexió entre el destí personal i col·lectiu

També ha escrit sobre els gats, un dels seus grans amors. Al 1995 apareix la primera part de la seva autobiografia Sota la meva pell. Al 1995 viatja a Sud-àfrica (no hi havia tornat des del 56, quan la van fer fora per les seves idees) a veure la seva filla i conèixer els néts. Promociona la seva autobiografia i és reconeguda com una gran escriptora, pels temes que tracta i que, precisament, havien estat el motiu de la seva expulsió. Després de set anys sense escriure cap novel·la, publica L’amor una altra vegada el 1996. Rep premis i reconeixement. El 1997 surt Walking in the Shade, la segona part de l’autobiografia, que tracta sobre la seva vida durant els anys 49-62. Escriu altres novel·les, entre les quals Mara i Dan el 1999. Aquest any se li concedeix el premi Internacional de Catalunya i el Príncipe de Asturias de les Lletres el 2001, per la seva defensa de la llibertat i del tercer món. La seva última novel·la The Cleft és del 2007; tracta sobre una comunitat exclusivament de dones que poden reproduir-se sense la intervenció de cap mascle on finalment neix un home; tracta de com homes i dones han de viure junts el millor que puguin.

Ha escrit sobre els xocs culturals, les injustícies racials, la lluita entre els elements oposats de la personalitat de les persones i el conflicte entre la consciència individual i el bé comú