dilluns, 6 d’octubre de 2008

UN VIATGE QUE VAL LA PENA!

Viatge a Elna

27 i 28 de setembre del 2008

La nostra convocatòria no va tenir prou èxit com per poder realitzar el viatge en autocar (resultava car) i, llavors, les onze persones disposades a fer el viatge vam organitzar-nos en cotxes particulars.

Les nostres visites:

- Elna: És una petita població amb casetes baixes de teulades vermelles, dominada per una majestuosa catedral (s. XI) que té un claustre preciós de marbre (s. XII-XIV).

- La maternitat d’Elna: Es troba situada als afores de la ciutat. Ens va fer la visita guiada un regidor de l’ajuntament, que parlava català molt bé. En aquests moments, alberga una exposició itinerant, que tenim previst portar a Sort per Sant Jordi del proper any.

L’edifici de la maternitat, construït a principis del s. XX, es coneixia des de sempre amb el nom de “Castell d’en Bardou”, cognom de l’industrial que el va construir. Els Bardou el van vendre l’any 1927 a la família Mirous, que el 1939 van llogar-la a l’Elisabet Eidenbenz, fundadora de la maternitat suïssa d’Elna.

Al gener de 1939, quan les tropes franquistes van entrar a Barcelona, es va provocar un èxode massiu cap al nord (la Retirada). Molta gent va ser tancada en camps de concentració situats a les platges (Argelers, Sant Cebrià, El Barcarès) i voltants (Rivesaltes). Les condicions de vida hi eren duríssimes. La situació dels refugiats va agreujar-se quan França va entrar en guerra (Segona Guerra Mundial) al setembre de 1939.

Les dones embarassades dels camps ho tenien molt difícil i les possibilitats de supervivència dels nadons eren pràcticament nul·les. L’organització humanitària “Ayuda Suiza a los niños de Españaa” va crear la maternitat i Elisabet Eidenbenz, en nom de l’organització, va llogar el castell d’en Bardou. La maternitat va obrir al desembre de1939, hi van néixer 597 nadons i va tancar a finals d’abril de 1944. Hi van parir dones de tots els camps de refugiats de la Catalunya nord, inclòs Rivesaltes, on hi havia jueus i gitanos durant la 2ª Guerra Mundial; les dones que van ser ateses a la maternitat eren, doncs, espanyoles, jueves, gitanes i fins i tot van anar-hi algunes dones d’Elna. La maternitat va ser tancada pels alemanys. Elisabet Eidenbenz va retornar a Suïssa i després va anar a Àustria.

50 anys després del tancament del castell, aquest va ser comprat pel Sr. Charpentier, vitraller d’Elna. El castell estava en estat de ruïna. El va restaurar i va redescobrir la història de la maternitat, gràcies a persones que hi havien nascut. Es va posar en contacte amb la Sra. Eidenbenz, la qual va tornar a Elna l’any 2002. L’any 2005 l’ajuntament d’Elna va comprar l’edifici. Es vol conservar com un lloc de memòria i com a exemple d’acció humanitària, ja que va ser un enclavament de pau en un món de violència i de guerra.

- Conferència de l’Assumpta Montellà, autora del llibre “La maternitat d’Elna”, i estrena de l’obra de teatre homònima i basada en l’esmentat llibre, una producció de Projecte Galilei i Fortià Viñas al Museu Memorial de l’Exili de La Jonquera. L’Assumpta Montellà va explicar què ha suposat per a ella fer un treball de recerca sobre la maternitat d’Elna, l’exitosa publicació del llibre i la resposta dels seus lectors. Bona comunicadora, va entusiasmar els assistents a la seva xerrada, els quals també van veure la posterior representació de l’obra de teatre. La peça incorpora testimonis recollits per A. Montellà en el seu llibre i cançons catalanes i franceses de diversos autors i estils. L’actriu i cantant Rosa Galindo narra la història, tot interpretant diferents personatges, i el seu monòleg es veu interromput per la música d’un piano (Luc-Olivier Sánchez), que aporta un ampli ventall d’estats d’ànim i acompanya la història. Francament reeixida i emocionant.

- Camp de Rivesaltes: Es va obrir l’any 1938 i des d’aleshores fins l’any 1946 va albergar 600.000 criatures, homes i dones, espanyols provinents de la Retirada i jueus i gitanos, perseguits durant la 2ª Guerra Mundial. L’any 1948 va tornar a ser només un campament militar, però a l’acabament de la guerra d’Argèlia (1954-1962), milers de “harkis” (persones argelines que van reforçar l’exèrcit francès) van ser repatriats d’Argèlia i allotjats en aquest camp amb les seves famílies fins l’any 1970, moment en el qual les darreres famílies van abandonar el camp.

Des de fa uns anys s’està creant el Museu Memorial del Camp de Rivesaltes, un projecte que va endavant i que hauria d’estar acabat l’any 2010.

Nosaltres vam veure un immens descampat ple de barracons ruïnosos, uns més que d’altres. Vam reconèixer diferents latrines entre els barracons i un barracó que devia ser la infermeria. És una visió tan macabra, que un pot fàcilment imaginar els sofriments de tots aquells que hi van malviure i també morir.

És un viatge que deixa un regust amarg, però és també una gran lliçó, que pot ajudar-nos a comprendre millor els patiments actuals dels habitants del nostre món i pot portar-nos a ser millors persones.

Us animem a que algun dia feu aquest viatge. No és difícil trobar allotjament (hotels, habitacions, càmpings) via Internet o trucant a les oficines de turisme. Millor no fer-lo en temporada alta, ja que totes aquelles platges (Argelers, Colliure, etc...) són llocs molt turístics.

Aquí van unes quantes dades que poden servir-vos a l’hora d’ organitzar el vostre viatge:

- Oficina de Turisme d’Elna. Tel: 00 33 (0)* 468220507. Web: www:ot-elne.fr

- Museu Memorial de l’Exili de La Jonquera. Tel: 97255653

- Museu Memorial del Camp de Rivesaltes. Tel: 00 33 (0)*468801300

  • OO= prefix internacional si es truca des d’Espanya.
  • 33= prefix de França Si es truca des d’Espanya.
  • (0) = No s’ha de marcar si es truca des d’Espanya, però sí si es truca des de França.