Simone de Beauvoir: "Una mort molt dolça"

Després de quasi 8 mesos sense "activitat" en aquest blog, ens tornem a posar les piles i esperem que ara ja no pararem. No és que hagim estat sense fer res, perquè ens hem anat reunint cada mes, fent sopars i brenars, xerrant molt però sense fer cap activitat de cara a enfora. I és que l'hivern és molt llarg, i fa molt fred, i molta mandra, i a casa s'està molt calentet.......

Bé, celebrem la propera arribada de la primavera i ho fem amb un article d'una associada sobre la Simone de Beauvoir. Esperem que us agradi!

Simone de Beauvoir

Enguany es celebren els cent anys del naixement de Simone de Beauvoir, francesa nascuda en una família burgesa. Filòsofa, existencialista (defensava que cadascú és responsable de la seva existència) i escriptora, va jugar un paper important durant el segle passat, ambdós, com a intel·lectual i com a dona. Avui en dia continua tenint seguidors però també molts detractors. Aquells que la defensen tenen en compte, ignorant molts episodis de la seva vida, la seva obra, el seu llegat, i estan convençuts que ella va contribuir en gran part a que les dones haguem arribat on ara som: “No es neix sent una dona, cal esdevenir-ne una”, “el treball és l’única cosa que garanteix a la dona una llibertat concreta i que escurça la distància que la separa de l’home”. Per altra banda, aquells que l’ataquen posen en evidència que, malgrat els seus escrits feministes, va demostrar, especialment en les cartes que va escriure al seu amant americà, una capacitat elevada de submissió i va fer manifestacions dures envers temes com ara la maternitat. També critiquen la seva manca de compromís real amb la resistència durant la segona guerra mundial i amb la república durant la guerra civil espanyola i la tenen per una dona preocupada només per la filosofia, pels seus escrits i per ella mateixa, acusacions que es fan extensives al seu company de tota la vida, Sartre, amb qui, per cert, mai va conviure .

Pel que fa a la seva vessant feminista, la seva obra més emblemàtica és “El segon sexe”(1949), que és un profund anàlisi del paper que juga la dona en una cultura que li pressuposa unes característiques específicament femenines i que la considera sempre, en tots els àmbits, en funció de la seva relació amb els homes. En realitat, la majoria dels seus llibres tracten d’alguna manera sobre la dona i la seva llibertat.

Una mort molt dolça

Una part de la bibliografia de Simone de Beauvoir la formen els seus llibres de memòries i autobiogràfics, i és aquí on podem incloure el llibre “una mort molt dolça “ (1964), en el qual es narren les últimes sis setmanes de la vida de la seva anciana mare, hospitalitzada inicialment per una trencadura del coll del fèmur ocasionada per una caiguda i la qual va acabar morint d’un càncer que li van diagnosticar un cop va ser a l’hospital.

Aquest llibre mostra, per una banda, la visió que la filla té de l’evolució de la seva mare com a dona al llarg de la vida i de l’evolució de la relació mare-filla i, per altra banda, els pensaments de l’autora i les reflexions que fa sobre el deteriorament i l’agonia de la seva mare, sobre el tractament que reben els malalts terminals i sobre la mort i el seu significat.

Malgrat el pas dels anys i els avenços de la medicina, aquest llibre continua sent actual, ja que, més que mai, ens hem de qüestionar el fet d’envellir, l’acompanyament dels malalts crònics i terminals i les cures pal·liatives.