LES DONES PARLEM

La comunicació entre les dones no s’assembla gaire al tipus de comunicació que estableixen els homes entre si o al tipus de comunicació que s’estableix entre persones de diferent sexe. Això ja es nota a l’escola. Generalitzant, podríem dir que la comunicació entre el sexe femení és més complexa i completa.

Dues dones, independentment de l’edat, el nivell social, el nivell d’estudis adquirit o fins i tot de la cultura de la qual provenen tenen, gairebé sempre, temes de conversa que sorgeixen fàcilment. De què poden parlar dues dones fins i tot si s’acaben de conèixer, per exemple? És sorprenent veure que, sense massa problemes ni preàmbuls, dues dones es poden trobar parlant de la roba i dels accessoris que l’acompanyen, del pentinat, del menjar i com preparar-lo, de les feines de la casa, del treball, de les seves dificultats econòmiques, de les seves activitats de lleure, dels fills, dels pares i/o d’altres familiars, del marit o ex-marit, del company o ex-company, del novio o ex-novio, de l’amant o ex-amant o, en general, de l’home (o dona) al qual dirigeixen especialment el seu amor. Molt sovint és la pròpia salut i l’estat anímic el tema de conversa: el cansament, la manca de temps,...I si d’entrada dues desconegudes poden tocar tots aquests temes de conversa, sense deixar de banda el temps, és obvi que dues amigues o un grup d’amigues o de dones que comparteixen alguna inquietud o problema poden parlar amb profunditat de qualsevol cosa.

Quins factors poden dificultar la comunicació entre les dones? En una comunitat petita com és Sort i la seva comarca, la por en pot ser un. La por al què diran, la por a que els comentaris i el safareig destrueixin la nostra imatge i dignitat, la por a la intromissió, la por a ser jutjades i potser moltes altres pors que són fruït de la desconfiança ancestral de generacions d’habitants d’una zona aïllada, on tothom es veia obligat a confiar en si mateix, i de la desconfiança mútua entre aquests habitants i els nouvinguts, fonamentada en prejudicis de tota mena. Altres factors poden ser l’enveja i la gelosia, presents en tota relació humana. I segur que encara n’hi ha d’altres de factors que impedeixen que les dones d’aquí parlin tant com puguin.

Tanmateix, val la pena fer l’esforç de superar tot allò que ens frena a l’hora de comunicar-nos de debò amb altres dones de la nostra comunitat i val la pena intentar trobar el temps i espais per fer-ho.

Una associada.